El dia 12 de novembre de 2011, a les 16h vam quedar a la porta de l’Ajuntament de Banyoles. Aquest dia vam voler aprofitar per conèixer-nos millor uns als altres, parlar sobre les properes trobades, sobre les coses que ens agraden de jocs, de menjar, de llocs...
Durant tot el temps vam passejar per Banyoles, vam anar a assentar-nos en un banc al costat de l’estany i parlàvem. Ens van ocórrer tantes coses a fer que no sabem si tindrem prou dies per fer realitats totes les activitats! De moment us dic una: jugar/fer esport. És el que tenim pensat per la setmana que ve.
La Ilham em va explicar moltes coses sobre ella i totes em són molt properes, sobretot les explicacions sobre la “vida del institut”. Ella em va explicar que no té amigues, que sempre està sola a l’hora del pati. L’entenc molt bé, vaig passar pel mateix. En canvi en Gabi, el mentorat de la meva germana, sí que té amics, però gairebé tots són romanesos. Segons la meva experiència, els nens tenen més facilitat d’integrar-se dins d’una societat, de seguida es fan amics i passes més fàcilment aquesta etapa inevitable, però les nenes són les que pateixen aquest canvi del país. És la meva opinió, al millor no és així. Tinc l’esperança que la participació en el Projecte Rossinyol ajudi a l’Ilham a relacionar-se més amb la gent i trobar amigues. Espero veure bons resultats al final del projecte.
Bona sort a tothom,
Lena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada