Per fi ha arribat aquest dia tant esperat! Tinc moltes ganes de saber qui m’ha tocat! Els anys anteriors podia deduir qui em tocava per la poca informació que em donaven abans de la festa inicial, però ara mateix no sé res de res del meu mentorat/da. Ara és un moment molt especial, perquè tothom coneixerà el seu menor/a i mentorat/da qui l’acompanyarà al llarg de tot aquest curs ple d’emocions i de fets inoblidables.
...
Ens vam reunir a un auditori de l’ajuntament de Banyoles a les 11 del matí. Jo anava mirant tots els nens, un per un, intentant endevinar qui em tocaria. Llavors la meva intuïció encara dormia. Després dels parlaments del regidor i del coordinador Òscar Prieto va tenir lloc el joc d’aparellament. La Sandra Masdevall, que ara ocupa el lloc d’Anna Farjas, ens va preparar un joc molt divertit. Va agafar una imatge del paisatge de Banyoles i la va partir per dos: una part era per mi i altra pel/la meu/meva mentorat/da. Com sabíem que la meitat de la imatge ens corresponia? Sobre cada imatge la Sandra havia col·locat un retall de la cartolina amb el nom corresponent. Bé, aquest era el joc, ens vam posar en dues files separant mentors dels mentorats. Els mentors havien d’acostar-se als mentorats i buscar la part de la seva imatge. Jo vaig intuir la meva mentorada i vaig dir a la meva germana, Kàtia, que aquesta nena serà la meva mentorada i també vaig intuir el menorat de la meva germana. Això sembla mentida, però em va fer molta gràcia d’haver intuït els mentorats. Després d’això vam parlar una mica, ens vam intercanviar amb el números de mòbil i vam conèixer les famílies. En el meu cas, vaig poder conèixer el pare de la meva mentorada que es diu Ilham, és de Marroc i té 14 anys. Val a dir que és més alta que jo, bastant més alta. Em fa molta gràcia tenir una mentorada més alta que jo, perquè així ella, segurament, se sentirà més com la meva amiga i no pas la mentorada.
Bé, vull comentar que estic contenta amb la nena que m’ha tocat aquest any. Els dos anys anterior tenia un nen i una nena de Xina i aquest any canviarà l’aire de l’orient a l’occident, si es pot dir d’aquesta manera. A veure com anirà aquest any de mentoratge.
A tots vosaltres, mentors d’aquest any, us vull desitjar dies de felicitat al costat dels vostres nous amics petits, us desitjo aprofitar al màxim aquesta experiència i que us ho passeu molt bé! Voleu un consell? Si els tracteu com amics, us percebran com els seus amics!
Bon any de Projecte Rossinyol,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada