La quarta trobada

Avui, el 4 de desembre de 2011, ha tingut lloc la nostra quarta trobada del projecte! Com que a l’Ilham no li anava gaire bé quedar a la tarda i en Gabi tenia partits de futbol, hem decidit quedar aquesta vegada un diumenge a les 11 del matí al lloc de sempre. Però avui no ha sigut com sempre, perquè avui ha vingut un noi, Esteve, per fer-nos entrevistes i per gravar-nos per un programa de televisió. Tots junts ens hem dirigit a la Plaça de les Rodes i allà hem començat a jugar. L’Esteve ens gravava i nosaltres jugàvem. Després ens hem assentat i hem començat a jugar a les cartes, mentre l’Esteve feia entrevistes un a un, menys l’Ilham, que no ha pogut sortir en l’entrevista. Un amic de Gabi s’ha unit a nosaltres per jugar a les cartes. Fetes les entrevistes, fetes les gravacions, l’Esteve ha marxat i nosaltres hem continuat els nostres jocs de taula, tot i que les realitzaven no precisament sobre una taula. En Gabi i l’Ilham han volgut tornar a jugar a bàdminton i nosaltres encantades! Per la plaça passaven uns cosins de Gabi i han demanat si podien jugar amb nosaltres. Han jugat amb nosaltres a bàdminton i després tots junts hem jugat a Mataconills. Ha estat molt divertit, però haig de confessar que m’he cansat molt de córrer tant perseguint els conillets. Així de divertit hem passat aquest matí de diumenge i per sort nostra feia molt bon dia!

Que vagi bé!

Lena

La tercera trobada

Avui ha tingut lloc la nostra tercera trobada amb l’Ilham i en Gabi! Avui no ha faltat ningú. Feia bastant de fred i per això nosaltres hem anat ràpid a la plaça de les Rodes per poder jugar a bàdminton. Per la nostra sort, a la plaça no hi havia ningú. Hem començat a jugar. L’Ilham no sabia gaire de tirar el volant, però cada vegada anava agafant més seguretat. En Gabi de seguida ha agafat el ‘trucu’. Ens ho passàvem molt bé, perquè veiem que els nens progressaven molt de pressa. Després han vingut amics i coneguts de’n Gabi i ells també han provat de jugar amb nosaltres. S’ha fet fosc i nosaltres hem anat a una cafeteria. Per mala sort estava tot ocupat a l’interior, per això ens hem assentat a fora. Al principi no feia fred. Un te calent ens ha anat molt bé per escalfar-nos. A la cafeteria hem ensenyat el joc que l’Ilham recordava de la setmana passada. A en Gabi també li ha encantat el joc, tot i que no ha tingut sort en guanyar. I Aquí s’ha acabat la nostra trobada. A mi m’ha agradat moltíssim la trobada i veig que hi ha ganes de fer quelcom especial per part dels nens.

Que vagi bé,

Lena

La segona trobada

Avui, 19 de novembre de 2011, ha tingut lloc la segona trobada amb L’Ilham. Hem quedat a la porta de l’ajuntament. Ha vingut l’Ilham, però en Gabi no. L’estàvem esperant i, sense obtenir el resultat d’espera, hem anat a la fira d’animals que es feia al parc de la Draga. Allà hem passat molt bé el temps: miràvem diferents animals, ens fèiem fotos, escoltàvem explicacions dels amos dels animals i miràvem què es ven a la fira. No hi podíem estar gaire estona més, perquè ha començat a ploure. De seguida hem anat a una cafeteria que no quedava gaire lluny. Era un lloc nou per nosaltres, però l’Ilham ja el coneixia. Hem berenat allà i hem començat a jugar a les cartes. Hem explicat a l’Ilham les regles del joc i ella estava encantada en jugar amb nosaltres. Pel que ens ha dit, li ha agradat molt el joc! La setmana que ve tenim previst fer una mica d’esport!

Fins la setmana que ve!

Petons,

Lena

La primera trobada

El dia 12 de novembre de 2011, a les 16h vam quedar a la porta de l’Ajuntament de Banyoles. Aquest dia vam voler aprofitar per conèixer-nos millor uns als altres, parlar sobre les properes trobades, sobre les coses que ens agraden de jocs, de menjar, de llocs...

Durant tot el temps vam passejar per Banyoles, vam anar a assentar-nos en un banc al costat de l’estany i parlàvem. Ens van ocórrer tantes coses a fer que no sabem si tindrem prou dies per fer realitats totes les activitats! De moment us dic una: jugar/fer esport. És el que tenim pensat per la setmana que ve.

La Ilham em va explicar moltes coses sobre ella i totes em són molt properes, sobretot les explicacions sobre la “vida del institut”. Ella em va explicar que no té amigues, que sempre està sola a l’hora del pati. L’entenc molt bé, vaig passar pel mateix. En canvi en Gabi, el mentorat de la meva germana, sí que té amics, però gairebé tots són romanesos. Segons la meva experiència, els nens tenen més facilitat d’integrar-se dins d’una societat, de seguida es fan amics i passes més fàcilment aquesta etapa inevitable, però les nenes són les que pateixen aquest canvi del país. És la meva opinió, al millor no és així. Tinc l’esperança que la participació en el Projecte Rossinyol ajudi a l’Ilham a relacionar-se més amb la gent i trobar amigues. Espero veure bons resultats al final del projecte.

Bona sort a tothom,

Lena

FESTA INICIAL

Per fi ha arribat aquest dia tant esperat! Tinc moltes ganes de saber qui m’ha tocat! Els anys anteriors podia deduir qui em tocava per la poca informació que em donaven abans de la festa inicial, però ara mateix no sé res de res del meu mentorat/da. Ara és un moment molt especial, perquè tothom coneixerà el seu menor/a i mentorat/da qui l’acompanyarà al llarg de tot aquest curs ple d’emocions i de fets inoblidables.

...

Ens vam reunir a un auditori de l’ajuntament de Banyoles a les 11 del matí. Jo anava mirant tots els nens, un per un, intentant endevinar qui em tocaria. Llavors la meva intuïció encara dormia. Després dels parlaments del regidor i del coordinador Òscar Prieto va tenir lloc el joc d’aparellament. La Sandra Masdevall, que ara ocupa el lloc d’Anna Farjas, ens va preparar un joc molt divertit. Va agafar una imatge del paisatge de Banyoles i la va partir per dos: una part era per mi i altra pel/la meu/meva mentorat/da. Com sabíem que la meitat de la imatge ens corresponia? Sobre cada imatge la Sandra havia col·locat un retall de la cartolina amb el nom corresponent. Bé, aquest era el joc, ens vam posar en dues files separant mentors dels mentorats. Els mentors havien d’acostar-se als mentorats i buscar la part de la seva imatge. Jo vaig intuir la meva mentorada i vaig dir a la meva germana, Kàtia, que aquesta nena serà la meva mentorada i també vaig intuir el menorat de la meva germana. Això sembla mentida, però em va fer molta gràcia d’haver intuït els mentorats. Després d’això vam parlar una mica, ens vam intercanviar amb el números de mòbil i vam conèixer les famílies. En el meu cas, vaig poder conèixer el pare de la meva mentorada que es diu Ilham, és de Marroc i té 14 anys. Val a dir que és més alta que jo, bastant més alta. Em fa molta gràcia tenir una mentorada més alta que jo, perquè així ella, segurament, se sentirà més com la meva amiga i no pas la mentorada.

Bé, vull comentar que estic contenta amb la nena que m’ha tocat aquest any. Els dos anys anterior tenia un nen i una nena de Xina i aquest any canviarà l’aire de l’orient a l’occident, si es pot dir d’aquesta manera. A veure com anirà aquest any de mentoratge.

A tots vosaltres, mentors d’aquest any, us vull desitjar dies de felicitat al costat dels vostres nous amics petits, us desitjo aprofitar al màxim aquesta experiència i que us ho passeu molt bé! Voleu un consell? Si els tracteu com amics, us percebran com els seus amics!

Bon any de Projecte Rossinyol,

Lena