La cinquena trobada

Bon dia!

El dia 18 de desembre de 2010 es va realitzar la cinquena trobada. Vam quedar a les 16h a l'ajuntament. Aquest dia esperàvem a veure en Senxin que la setmana passada havia tornat de Xina. Quan vam arribar, només ens esperava en Senxin amb el seu pare, en Dima encara no havia arribat. El meu mentorat em va entregar un regalet (suposo que de Xina) i també un altre per la meva germana. Després va venir en Dima i ens va regalar uns bombons molt i molt bons!

Allà mateix es van trobar dues parelles més del projecte i una de les mentores, la Beth, ens va preguntar el lloc on es feia la quina. Nosaltres les ho vam indicar i vam anar a l'escola de C.E.I.P Pla de l'Ametller. Hi vam arribar casi a l'hora. Ens vam assentar. En Dima i en Senxin estaven molt contents i anaven mirant els llibres de la biblioteca. Vam esperar que arribés tothom i vam començar a jugar. Jo ja no recordo ben bé qui anàva guanyant els premis per l'ordre, però la primera quina va guanyar en Senxin! Estava tant content! Va guanyar un joc mlot gros. Seguidament va guanyar dues quines més i una línia. Estava tant content, però, tot i guanyar la major part dels premis, volia guanyar més i més premis. Gairebé tothom va obtenir algun premi, només en Dima i una altra nena no van poder guanyar res. S'ha de dir que en Dima estava a punt de guanyar dues quines, però en Senxin el va adelantar. Bé, el meu mentorat va regalar un dels seus premis a en Dima. És un bon gest.

A l'hora de marxar no sabíem com portaríem tots els premis de Senxin cap a casa seva, ja que ell viu molt a prop de l'Ajuntament! Sort que en Ferran ens va proposar a portar-nos fins allà! Gràcies, Ferran, eh? Al costat de l'Ajuntament ja ens esperava el pare de Senxin, i va ser ell qui portava els regals. Nosaltres volíem anar a passejar tots junts, però en Senxin tenia moltes ganes d'anar a mirar els regals i es va quedar a casa. Nosaltres vam anar a passejar i després vam jugar un bona estona amb en Dima. Tota la tristeza que portava en Dima adins seu va marxar de seguida i es veia que una altra cop corria i jugava feliç!

En resum, aquesta quina va ser emocionant i molt divertida, sobretot quan Senxin expressava el seu desig de guanyar.

Fins a la pròxima!

Lena

La quarta trobada

Avui, dia 11 de desembre de 2010, s'ha realitzat la quarta trobada. Com ja he dit a l'entrada anterior, teníem planejat anar a casa nostra amb en Dima.

Hem quedat a les 10 del matí a l'ajuntament, l'hem recollit i hem anat directament a 9 Jardí. El nostre pare volia mirar algunes plantes i, aprofitant el moment, hi ens ha portat. Mentre el pare triava la planta, nosaltres passejàvem per tota la botiga. Si algú hi ha estat, sabrà que és molt gran. Hi hem passat una hora i mitja. La veritat és que ni es notava com de ràpid passava el temps! En Dima estava molt content i jugava amb qualsevol cosa que trobava.

Hem aprofitat per fer unes fotos i aquí us penjo una.

Després de passejar per la botiga, hem anat a casa nostra. Li hem ensenyat el nostre estudi, la nostra mini-cascada, els llibres... sembla que li ha agradat molt. Feia molt bon temps i, de seguida, hem volgut sortir a passejar pel poble. Sabíem que en Dima no havia estat mai abans en el nostre poble, per això, hem decidit ensenyar-li els llocs més destacats. Hem anat al castell del qual queden només unes ruïnes. Per sorpresa ens hem trobat amb un noi, que llegia tranquilament, assegut en el banc, i el seu gos. Bé, en Dima ha començat a tirar pals i el gos anàva a buscar-los. Així hem jugat una bona estona. Encara que fés un sol esplèndit, feia fred i hem decidit continuar a passejar.

En Dima i el gosset amb que jugava

En Dima fa de model :)

Després hem anat a passejar cap a l'escola del poble, però pel camí hem girat cap al bosc on es troba una font. Resulta que en Dima ja havia estat abans allà amb el seu pare i amb una colla d'amics. Sí, el món és molt petit! Hem jugat allà, suposo que la Kàtia ho explicarà amb més detall.

Després hem anat a l'escola del poble i, com que allà hi ha un parc, hem jugat allà a kwatx. Molt cansats de córrer tant hem anat directes cap a casa, ja que a les dues ens esperaven els pares a dinar. El pare ens ha preparat un dinar japonès. Ens ha agradat moltíssim, sobretot els postres! Els postres, perquè els ha fet en Dima juntament amb el nostre pare! Li ha ajudat a prerar-ho tot! Després de dinar, hem pujat al nostre estudi, hem mirat contes russos i després hem mirat una pel·lícula "Cómo entrenar a tu dragón". A en Dima li ha agradat molt! Ja era l'hora de portar-lo a casa. Hem passat un dia genial!

La setmana que vé és la QUINA! A veure qui tindrà sort!

Que vagi tot molt bé a tothom!

Una abraçada,

Lena

La tercera trobada

Bona tarda a tothom!

El dia 5 de desembre de 2010 es va realitzar la tercera trobada. Com sempre hi vam ser la Kàtia, en Dima i jo. Vam quedar a l'ajuntament a les 16h. Ens vam trobar i ens vam dirigir directament cap a la plaça. Ara no me'n recordo bé com s'anomena aquesta plaça de les Rodes. Si algú ho sap, que em corregeixi, si us plau!

La Kàtia i jo esperàvem aquesta trobada amb molta ilusió, ja que ens entenem molt bé amb en Dima, és com un amic petit per a nosaltres. Aquell dia feia molt de fred. Vam començar a jugar a bàdminton: en Dima i jo contra la Kàtia. Va ser molt divertit. A part del fred, bufava un vent gelat i ens impedia jugar contínuament. Tots tres intentem fer rècord, però no hi ha maneres de passar de les 10. Gràcies a la jugada ens vam escalfar i ja no teníem fred.

Després vam tenir la pensada a jugar a "Quatx" o "Kwatx". És un joc universal, però a Ucraïna l'anomenen així. Consisteix a capturar l'altre. En aquest joc es pot jugar el mínim de tres persones i el màxim, infinit. Doncs es juga així: un que és kwatx córre darrere d'un grup i intenta tocar algú; aquell que ha sigut tocat, es converteix en kwatx i ara és ell qui ha de córre darrere dels jugadors. Ah! Ja oblidava, quan el kwatx toca la seva víctima sempre ha de dir "kwatx" anomenant l'altre. Jugàvem en aquest joc i ja estàvem tant cansats, però en Dima continuava córre. Molt i molt cansats vam anar a la cafeteria a prendre alguna cosa. Allà vam descansar i també vam jugar a les cartes.

Ens ho passem molt i molt bé amb aquest nen que, per mi, és com un germà petit!

Demà en Dima va a casa nostra, a veure com anirà la trobada.

Un petó,

Lena